Els Grups de Diàleg de les parròquies de l’Arxiprestat de Vilafranca, informen que degut a l’estat de crisi que encara estem vivint des del mes de març, i seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, s’han tingut que suspendre les quatre últimes conferències programades per aquest curs 2020. Si Déu vol s’espera que l’any que ve es pugui reprendre un nou curs amb tota normalitat.
No són pocs els textos que el papa Francesc ha adreçat als fidels catòlics, i als homes i dones del nostre món, en els seus sis anys de pontificat. Ja sigui amb meditacions diàries, homilies, discursos, encícliques, exhortacions apostòliques o d’altres formats, és indiscutible que les paraules de papa Francesc certifiquen un veritable canvi d’època, dins el qual al cristianisme se li reclama una conversió profunda. El papa Francesc ha traduït aquesta necessitat amb la manifestació d’un somni missioner per a tota l’Església. Des d’aquí, els propers dies 12, 13 i 14 de novembre, l’Ateneu Universitari sant Pacià convoca la celebració d’un congrés internacional sobre «L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església». L’arribada de ponents d’arreu del món (Amèrica del nord, Amèrica llatina, Àsia, Àfrica i Europa) expressen no només l’interès per seguir aprofundint i posar llum a les intuïcions del papa, sinó també el desig a compartir el camí escoltant veus d’altres indrets, d’altres contextos culturals i d’altres realitats de fe.
El congrés s’inclou en un marc de lectura aprofundida de les aportacions del papa Francesc, i així, en una clara línia de revitalització teològica i pastoral. Aquesta empremta personalitzada del bisbe de Roma, vingut d’Amèrica llatina, un lloc perifèric respecte la nostra Europa, no és quelcom improvisat, ni cap «producte teològic estratègic», tot el contrari. L’aportació amb l’àmbit teològic i pastoral del papa Francesc és una icona lluminosa, construïda molt serenament, des d’una recepció positiva del Concili Vaticà II i des d’una lectura encarnada de la realitat que el mateix pastor Bergoglio havia viscut anteriorment.
La plasticitat de les seves reflexions, les imatges entenedores o el caràcter decidit dels seus gestos, són contínuament «una proposta que genera propostes» i que ens endinsen en un segon postconcili, aquell en el que els cristians són cridats a ser audaços i creatius, per tal d’iniciar processos de vivència de la fe marcats per la misericòrdia, per la conversió pastoral i el somni missioner.
L’aportació del papa Francesc és suggerent per als cristians d’arreu, i a tots exigeix el fet d’aprofundir en un repte constant, concretament la necessitat d’unir la teologia i la vida com dos vasos comunicants. Aquest intercanvi més fluid entre reflexió i concreció, es repeteix en d’altres àmbits i aspectes de la vida cristiana i de la vida eclesial, com entre el centre i les perifèries, les idees i la realitat, el temps i l’espai, la individualitat i la comunitat. Aquestes tensions, pròpies de la vida, cal enfocar-les madurament, i així exercitar-se contínuament en el discerniment, proposta constant del papa Francesc, per tal de viure amb més transparència el mateix Evangeli, que és la proposta de Jesús, i ser testimonis de l’alegria de la fe en el nostre món.
El desplegament de les 15 ponències del congrés, protagonitzades per homes i dones que lideren la reflexió teològica actual, i que, a més a més, estan implicats en l’acompanyament pastoral de diversos projectes d’evangelització de vàlua indiscutible, esperen ser manifestacions harmòniques d’aquest fil musical que ha iniciat el papa Francesc amb la seva aportació original i pròpia.
El congrés recull a més a més, una dimensió divulgativa novedosa, aprofitant la voluntat de la càtedra de teologia pastoral «arquebisbe Josep Pont i Gol», de fer arribar els ponents i les seves intuïcions al món de les parròquies, al món de les perifèries com diria el papa Francesc, i d’aquesta manera els mateixos ponents, durant els mateixos dies, al vespre, seran els qui compartiran les seves aportacions a un públic més extens.