Uns personatges de terres llunyanes arriben a Betlem, guiats per una estrella, buscant el Messies que acaba de néixer. Ells s’han sentit cridats per la llum de Déu, i han tingut la valentia de seguir aquesta llum, sense saber gaire on els portaria. I finalment troben l’infant, i el reconeixen com aquell que és el camí de la vida per a tothom. Nosaltres, com aquells mags d’Orient, també reconeixem Jesús com a llum i vida nostra, i volen seguir-lo amb tot el goig.
Comencem l’any, i ho fem posant els ulls en Maria, la mare de Jesús. Ella, com tota mare, viu aquests dies l’alegria pel naixement del seu fill. és el fruit de les seves entranyes, i per això se’l mira amb aquell amor que només una mare pot tenir. I nosaltres ens alegrem amb ella, i posem a les seves mans l’any nou que estem iniciant, perquè el nostre món creixi en la pau, en la justícia, en la fe.
Jesús, el déu fet home, creis i aprén a caminar per la visa en el si d’una família com les nostres. Dels seus pares, Maria i Josep, rep atenció, educació, amor. Avui, nosaltres, contemplant aquella família senzilla de Natzaret, pensem en les nostres famílies, i en totes les famílies del món, i preguem perquè Déu ens beneeixi amb la seva bondat.
Fa més de 2.000 anys , en una poblet de Judea anomenat Betlem, va néixer un infant, en unes condicions més aviat poc confortables, però acompanyat d’un gran amor, el dels seus pares Maria i Josep. I nosaltres celebrem, any rere any, amb molt de goig, el seu naixement, perquè en aquell infant, a qui els seus pares posaran el nom de Jesús, hi reconeixem la presència plena de Déu, el Déu fet home, que ve a viure la nostra mateixa vida i ve a mostrar-nos el camí de la felicitat.
Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.
(Marc 1, 11)
