El relat de l’Ascensió explica que Jesús se’n pujà al cel al cap de quaranta dies de la seva resurrecció. El nombre de quaranta, en la manera d’expressar-se de la cultura jueva, vol dir un període llarg (com els quaranta anys d’Israel al desert o els quaranta dies de dejuni de Jesús al desert). Seguint aquesta tradició, la festa de l’Ascensió se celebrava al cap de quaranta dies de la Pasqua, és a dir, el dijous després del sisè diumenge de Pasqua. Darrerament, però, en eliminar a la majoria de llocs la festa laboral del dijous, l’Ascensió se celebra el diumenge següent. Però tant és; l’important és celebrar, amb tot el goig, el que l’Ascensió del Senyor significa per nosaltres els cristians.
Jesús, fidel a l’amor fins a la mort, ha estat glorificat amb Déu per sempre, i nosaltres l’admirem i l’aplaudim.
La nostra feble raça humana, amb Jesús, ha entrat a la vida de Déu.
Per això qualsevol home i qualsevol dona té una dignitat divina.
Jesús va al davant nostre, ens ensenya a viure la vida ara, i ens crida a estar després amb ell en la seva vida gloriosa.
A nosaltres, com van fer els apòstols, ens toca, guiats per l’Esperit Sant, continuar la seva obra.
La nostra esperança és compartir, ara i sempre, la mateixa vida de Jesús.
Que visquem amb goig la Festa de l’Ascensió del Senyor!
El proppassat diumenge 21 recordàvem a les eucaristies els tres mesos de la mort de Mn. Jaume Berdoy. Per aquesta ocasió, la família de mossèn Jaume vol agrair les mostres de condol i estima rebudes al llarg d’aquestes setmanes. Per petició de la família transcrivim el text d’acció de gràcies que va llegir una de les seves nebodes el dia de l’enterrament.
«En nom de la família volem agrair-vos tantes mostres d’estimació rebuda aquests dies tan tristos per a tots nosaltres. El tiet sempre deia que tenia dues famílies: una, la nostra: la mare, la germana, les nebodes i cosins, i la seva debilitat, els seus néts nebots: la Júlia, el Biel i el Jaume. I una segona gran família formada per tots vosaltres, totes les persones que al llarg dels anys han format part de la seva vida, tant a Olesa, com a Piera, a Capellades i Martorell, a Vilanova i Vilafranca, Sitges… a tot arreu on ha estat. Ell us estimava molt a tots i també se sentia molt estimat. Per acabar, volia compartir amb vosaltres unes paraules que el tiet fa pocs dies va dir a la meva germana Mireia: “He estat molt feliç de la vida que he viscut i de tota la gent que m’he trobat en aquest llarg camí. He estimat molt i m’he sentit estimat”. Moltes gràcies a tots!»
UNCIÓ dels MALALTS. Aquest diumenge, a les 20 h, a la Basílica de Santa Maria, viurem la celebració comunitària de la Unció dels Malalts.
CONFERÈNCIA. Organitzada pel Grup de Diàleg i Consell Ecumènic: “Martí Luter, la persona” per Lluís Brull, membre de l’Església Evangèlica, el dilluns 29, a les 21 h. a la Sala Parroquial Mn. Vinyeta.
PASTORAL de la SALUT. Reunió el dimarts 30 de maig, a la rectoria a les 18’45 h.
L’evangelista sant Joan recrea en el seu evangeli el comiat de Jesús en el darrer sopar i mira de recollir el seu testament: allò que els deixebles no han d’oblidar mai.
Hi ha una cosa molt clara per Joan: el món no podrà “veure” ni “conèixer” la veritat que s’amaga en Jesús. Per a molta gent, Jesús haurà passat per aquest món com si res, no deixarà cap rastre en les seves vides. Per veure Jesús calen uns ulls nous. Només els qui l’estimen podran experimentar que és viu i fa viure.
Qui estima Jesús viu les seves paraules, “guarda els seus manaments”, es va omplint de Jesús. Sigui quin sigui el punt en què ens trobem en la vida, acollir en nosaltres Jesús ens porta cap a la veritat.
Aquest “Esperit de la veritat” no s’ha de confondre amb una doctrina, no es troba en cap llibre dels teòlegs ni en el magisteri. Segons la promesa de Jesús, ell “viu en nosaltres i està en nosaltres”, l’escoltem dins nostre i resplendeix en la vida del qui segueix els passos de Jesús de manera humil, confiada i fidel.
L’evangelista l’anomena “Esperit defensor”, ara que Jesús no és físicament amb nosaltres, ens defensa d’allò que ens podria separar. Aquest Esperit “sempre és amb nosaltres”. Continuarà sempre viu en el món. Si l’acollim en la nostra vida, no ens sentirem orfes.
Potser la conversió que els cristians més necessitem avui és anar passant d’una adhesió verbal, rutinària i poc real a Jesús, vers l’experiència de viure arrelats en el seu “Esperit de la veritat”. Com ens recorda Benet XVI, en el seu llibre El Déu de Jesucrist: “ La font de l’Esperit és Jesús. Com més coneixem Jesús, tant més realment coneixem l’Esperit i aquest penetra en nosaltres.
El passat divendres 12 de maig el senyor bisbe Agustí Cortés va nomenar Mn. Xavier Aymerich Miñarro rector de la nostra parròquia de Santa Maria de Vilafranca, juntament amb d’altres parròquies de l’arxiprestat que estan encomanades a diaques.
Amb el record sentit de Mn. Jaume Berdoy, en donem gràcies a Déu!
STA. JOAQUIMA de VEDRUNA. El proper dilluns 22 és Sta. Joaquima; en tindrem un record especial a les Eucaristies del dia. A les 9:00 h a la Basílica; l’escola El Carme-Sant Elies celebrarà l’Eucaristia a la Basílica.
CONFERÈNCIA organitzada pel Grup de Diàleg i Consell Ecumènic: “Luter i el seu temps” per Daniel Sancho, el dilluns 22 a les 21:00 h a la Sala Parroquial Mn. Vinyeta.
MISSA al RICARD FORTUNY. El proper dissabte 27 a les 11:30 h se celebrarà l’Eucaristia mensual al Centre Ricard Fortuny.
CONFIRMACIONS a VILAFRANCA. El dissabte 27 de maig, a la missa de les 20 h a Santa Maria, el senyor bisbe Agustí administrarà el sagrament de la Confirmació a 25 joves de les nostres parròquies.
CURSET PREMATRIMONIAL. Aquest cap de setmana 27-28 de maig celebrem aquest curs per a les parelles que es preparem per rebre el sagrament del Matrimoni.
CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA del SAGRAMENT de la UNCIÓ dels MALALTS. Serà el diumenge 28 de maig, a la missa de les 20:00 h a la Basílica de Santa Maria. Les persones interessades a rebre aquest sagrament, i que reuneixin les condicions necessàries, que s’inscriguin al despatx parroquial personalment, per telèfon o a través d’un familiar.
«Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat» (Papa Francesc)
Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.
Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.
Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.
El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.
Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».
Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble.
La Secretaria General del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat ha fet públic avui el nomenament de mn. Xavier Aymerich com a nou rector de Santa Maria de Vilafranca del Penedès i d’al tres parròquies del Penedès.
També des del Bisbat de Sant Feliu s’han fet altres nomenaments a la Vicaria del Llobregat.
És habitual que abans o després del període vacacional de l’estiu es facin canvis entre els preveres que atenen les diverses parròquies de la diòcesi, per motius de jubilacions de rectors, assumpció d’altres responsabilitats, etc, i sempre a fi d’una millor atenció pastoral a les comunitats cristianes.
Enguany s’ha avançat la gestió i comunicació d’alguns nomenaments a aquest mes de maig, empesos per la situació generada després del traspàs de Mn. Jaume Berdoy, el passat 21 de febrer, que a més de ser vicari general era també rector de la Basílica de Santa Maria, de Vilafranca i altres parròquies del Penedès. Es preveu que aquests relleus es faran efectius a la pràctica durant el mes de juliol.
Al final de l’últim sopar, els deixebles comencen a intuir que Jesús no estarà molt de temps amb ells. Què serà d’ells? Jesús copsa la seva tristesa i la seva torbació, i tracta d’animar-los: “Que no es torbi el vostre cor: creieu en Déu i creieu també amb mi”. Més tard, en el curs de la conversa. Jesús fa aquesta confessió: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no va al Pare, sinó per mi”.
“Jo sóc el camí”. El problema de no pocs no és que viuen extraviats o desencaminats. Senzillament, viuen sense camí, perduts en una espècie de laberint: caminant i desfent els mil camins que, des de fora, els van indicant les consignes i els models del moment. Una persona sense camí apropant-se a Jesús, el trobarà. De vegades, avançarà amb fe, altres, trobarà dificultats, fins i tot podrà retrocedir, però està en el camí encertat que condueix al Pare. Aquesta és la promesa de Jesús.
“Jo sóc la veritat”. Sí, no tot es redueix a la raó. La teoria científica no conté tota la veritat. El misteri últim de la realitat no es deixa atrapar per les anàlisis més sofisticades. Jesús condueix i apropa a aquest Misteri últim. Déu no s’imposa. No força a ningú amb proves ni evidències. Jesús és el camí que ens pot obrir a la Bondat.
“Jo sóc la vida”. Jesús pot transformar la nostra vida. No com un mestre llunyà que ha deixat un llegat de saviesa admirable a la humanitat, sinó algú viu que, des del mateix fons del nostre ésser, ens infon un germen de vida nova.
Aquesta acció de Jesús en nosaltres es produeix gairebé sempre de forma discreta i callada. El mateix creient solament intueix una presència imperceptible, una alegria incontenible, una confiança total. Mai no entendrem la fe cristiana si no acollim Jesús com el camí, la veritat i la vida.
GRUPS de DIÀLEG. El proper dilluns 15 de maig a les 21 h el P. Xavier Casanovas, jesuïta, ens parlarà sobre el tema “Canvi d’època…canvi de rumb”.
CURS BÍBLIC. El proper dimarts 16 de maig a la rectoria a ¾ de 7 de la tarda. Tema: Ac 20, 17-38. Lectio divina, punt 3. Discurs de comiat de Pau. Los hechos… p. 338 “El discurso de despedida de Mileto”.
REUNIÓ de PARES de 2n CURS de CONFIRMACIÓ. Serà el proper dimarts 16 de maig a les 20’45, a la Sala Mn. Joan Vinyeta.
CONFERÈNCIA STA MARIA MAGDALENA PAZZI. Amb motiu del 450è aniversari del seu naixement, el proper dijous 18 de maig, se celebrarà una conferència a les 18 h al Monestir de Clausura.
HOSPITALITAT MARE de DÉU de LOURDES. Inscripcions al 162è pelegrinatge. Divendres 19 de maig de les 19 h a les 20’30 h a la parròquia.
TROBADA DE CATEQUISTES. Serà el dia 20 de maig, a les 18 h a la Sala Mn. Vinyeta: un espai de trobada festiva amb tots els/les catequistes de l’arxiprestat.
CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA del SAGRAMENT de la UNCIÓ dels MALALTS. Serà el diumenge 28 de maig, a la missa de les 20 h a la Basílica de Santa Maria. Les persones interessades a rebre aquest sagrament, i que reuneixin les condicions necessàries, que s’inscriguin al despatx parroquial personalment, per telèfon o a través d’un familiar.
