General
Admirabile signum
DEL SANT PARE FRANCESC
SOBRE EL SIGNIFICAT I EL VALOR DEL PESSEBRE
- El bell signe del pessebre, tan estimat pel poble cristià, causa sempre sorpresa i admiració. La representació de l’esdeveniment del naixement de Jesús equival a anunciar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu amb senzillesa i alegria. El pessebre és com un Evangeli viu, que sorgeix de les pàgines de la Sagrada Escriptura. La contemplació de l’escena del Nadal ens convida a posar-nos espiritualment en camí, atrets per la humilitat d’Aquell que s’ha fet home per a trobar cada home. I descobrim que Ell ens estima fins al punt d’unir-se a nosaltres, perquè també nosaltres puguem unir-nos a Ell.
Amb aquesta Carta voldria encoratjar la bella tradició de les nostres famílies que en els dies previs al Nadal preparen el pessebre, com també el costum de posar-lo en els llocs de treball, a les escoles, als hospitals, a les presons, a les places… És realment un exercici de fantasia creativa, que utilitza els materials més dispars per a crear petites obres mestres plenes de bellesa. S’aprèn des d’infants: quan el pare i la mare, al costat dels avis, transmeten aquesta alegre tradició, que conté una rica espiritualitat popular. Espero que aquesta pràctica mai no s’afebleixi; és més, confio que, allí on hagués caigut en desús, sigui descoberta de nou i revitalitzada.
- L’origen del pessebre troba confirmació abans de res en alguns detalls evangèlics del naixement de Jesús a Betlem. L’evangelista Lluc diu senzillament que Maria «va donar a llum el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.» (2,7). Jesús va ser col·locat en un pessebre; paraula que procedeix del llatí: praesepium.
El Fill de Déu, en venir a aquest món, troba lloc on els animals mengen. El fenc es converteix en el primer llit per a Aquell que es revelarà com «el pa baixat del cel» (Jn 6,41). Un simbolisme que ja sant Agustí, juntament amb altres Pares, havia captat quan escrivia: «Posat en el pessebre, es va convertir en aliment per a nosaltres» (Serm. 189,4). En realitat, el pessebre conté diversos misteris de la vida de Jesús i ens els fa sentir propers a la nostra vida quotidiana.
Però tornem de nou a l’origen del pessebre tal com nosaltres l’entenem. Ens traslladem amb la ment a Greccio, a la vall de Rieti; allí sant Francesc es va aturar venint probablement de Roma, on el 29 de novembre de 1223 havia rebut del papa Honori III la confirmació de la seva Regla. Després del seu viatge a Terra Santa, aquelles grutes li recordaven d’una manera especial el paisatge de Betlem. I és possible que el Poverello quedés impressionat a Roma, pels mosaics de la Basílica de Santa Maria la Major que representen el naixement de Jesús, just al costat del lloc on es conservaven, segons una antiga tradició, les fustes del pessebre.
Les Fonts Franciscanes narren detalladament el que va succeir a Greccio. Quinze dies abans del Nadal, Francesc va cridar un home del lloc, anomenat Joan, i li va demanar que l’ajudés a complir un desig: «Desitjo celebrar la memòria del Nen que va néixer a Betlem i vull contemplar d’alguna manera amb els meus ulls el que va sofrir en la seva invalidesa de nen, com va ser reclinat en el pessebre i com va ser col·locat sobre el fenc entre el bou i l’ase»[1]. Tan aviat com ho va sentir, aquest home bo i fidel ràpidament va anar a preparar en el lloc assenyalat el que el sant li havia indicat. El 25 de desembre, van arribar a Greccio molts frares de diferents llocs, com també homes i dones de les granges de la comarca, portant flors i torxes per a il·luminar aquella nit santa. Quan va arribar Francesc, va trobar el pessebre amb el fenc, el bou i l’ase. Les persones que van arribar-hi en veure l’escena del Nadal van mostrar una alegria indescriptible, com mai abans no havien experimentat. Després el sacerdot, davant del Naixement, va celebrar solemnement l’Eucaristia, mostrant el vincle entre l’encarnació del Fill de Déu i l’Eucaristia. En aquella ocasió, a Greccio, no hi havia figures: el pessebre va ser realitzat i viscut per tots els presents[2].
Així neix la nostra tradició: tots al voltant de la cova i plens d’alegria, sense cap distància entre l’esdeveniment que s’acompleix i els qui participen en el misteri.
El primer biògraf de sant Francesc, Tomás de Celano, recorda que aquella nit es va afegir a l’escena senzilla i commovedora el do d’una visió meravellosa: un dels presents va veure posat al llit en el pessebre el mateix Nen Jesús. D’aquell pessebre del Nadal de 1223, «tots van tornar a les seves cases plens d’alegria»[3].
- Sant Francesc va realitzar una gran obra d’evangelització amb la simplicitat d’aquell signe. El seu ensenyament ha penetrat en els cors dels cristians i roman fins als nostres dies com una manera genuïna de representar amb senzillesa la bellesa de la nostra fe. D’altra banda, el mateix lloc on es va realitzar el primer pessebre expressa i evoca aquests sentiments. Greccio s’ha convertit en un refugi per a l’ànima que s’amaga en la roca per a deixar-se embolcallar en el silenci.
Per què el pessebre suscita tanta sorpresa i ens commou? En primer lloc, perquè manifesta la tendresa de Déu. Ell, el Creador de l’univers, s’abaixa a la nostra petitesa. El do de la vida, sempre misteriós per a nosaltres, ens captiva encara més veient que Aquell que va néixer de Maria és la font i la protecció de cada vida. En Jesús, el Pare ens ha donat un germà que ve a buscar-nos quan estem desorientats i perdem el rumb; un amic fidel que sempre és a prop nostre; ens ha donat el seu Fill que ens perdona i ens aixeca del pecat.
La preparació del pessebre a les nostres cases ens ajuda a reviure la història que va succeir a Betlem. Naturalment, els evangelis són sempre la font que permet conèixer i meditar aquell esdeveniment; no obstant, la seva representació en el pessebre ens ajuda a imaginar les escenes, estimula els afectes, convida a sentir-nos implicats en la història de la salvació, contemporanis de l’esdeveniment que es fa viu i actual en els més diversos contextos històrics i culturals.
D’una manera particular, el pessebre és des del seu origen franciscà una invitació a “sentir”, a “tocar” la pobresa que el Fill de Déu va triar per a si mateix en la seva encarnació. I així, és implícitament una crida a seguir-lo en el camí de la humilitat, de la pobresa, de l’anorreament, que des de la cova de Betlem condueix fins a la Creu. És una crida a trobar-lo i servir-lo amb misericòrdia en els germans i germanes més necessitats (cf. Mt 25,31-46).
- M’agradaria ara repassar els diversos signes del pessebre per a comprendre el significat que comporten. En primer lloc, representem el context del cel estrellat en la foscor i el silenci de la nit. Ho fem així, no sols per fidelitat als relats evangèlics, sinó també pel significat que té. Pensem en quantes vegades la nit embolcalla les nostres vides. Doncs bé, fins i tot en aquests instants, Déu no ens deixa sols, sinó que es fa present per a respondre a les preguntes decisives sobre el sentit de la nostra existència: qui soc jo? D’on vinc? Per què vaig néixer en aquest moment? Per què estimo? Per què sofreixo? Per què moriré? Per a respondre aquestes preguntes, Déu es va fer home. La seva proximitat porta llum on hi ha foscor i il·lumina els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort (cf. Lc 1,79).
Mereixen també algun esment els paisatges que formen part del pessebre i que sovint representen les ruïnes de cases i palaus antics, que en alguns casos substitueixen la cova de Betlem i es converteixen en l’estada de la Sagrada Família. Aquestes ruïnes semblen estar inspirades en la Llegenda Àuria del dominic Jacopo da Varazze (segle XIII), on es narra una creença pagana segons la qual el temple de la Pau a Roma s’esfondraria quan una Verge donés a llum un fill. Aquestes ruïnes són sobretot el signe visible de la humanitat caiguda, de tot el que està en ruïnes, que està corromput i deprimit. Aquest escenari diu que Jesús és la novetat enmig d’un món vell, i que ha vingut a sanar i reconstruir, a retornar a la nostra vida i al món la seva esplendor original.
5. Quina emoció hauria d’acompanyar-nos mentre col·loquem en el pessebre les muntanyes, els rierols, les ovelles i els pastors! D’aquesta manera recordem, tal com havien anunciat els profetes, que tota la creació participa de la festa de la vinguda del Messies. Els àngels i l’estrella són el senyal que també nosaltres estem cridats a posar-nos en camí per a arribar a la cova i adorar el Senyor.
«Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber». (Lc 2,15), diuen els pastors després de l’anunci fet pels àngels. És un ensenyament molt bell que es mostra en la senzillesa de la descripció. A diferència de tanta gent que pretén fer altres mil coses, els pastors es converteixen en els primers testimonis de l’essencial, és a dir, de la salvació que se’ls ofereix. Són els més humils i els més pobres els qui saben acollir l’esdeveniment de l’encarnació. A Déu que ve a la nostra trobada en el Nen Jesús, els pastors responen posant-se en camí cap a Ell, per a una trobada d’amor i d’agradable sorpresa. Aquesta trobada entre Déu i els seus fills, gràcies a Jesús, és el que dona vida precisament a la nostra religió i constitueix la seva singular bellesa, i resplendeix d’una manera particular en el pessebre.
- Tenim el costum de posar en els nostres pessebres moltes figures simbòliques, sobretot, les de captaires i de gent que no coneixen una altra abundància que la del cor. Ells també són a prop del Nen Jesús per dret propi, sense que ningú pugui foragitar-los o allunyar-los d’un bressol tan improvisat que els pobres al seu voltant no desentonen en absolut. De fet, els pobres són els privilegiats d’aquest misteri i, sovint, aquells que són més capaços de reconèixer la presència de Déu enmig nostre.
Els pobres i els senzills en el Naixement recorden que Déu es fa home per a aquells que més senten la necessitat del seu amor i demanen la seva proximitat. Jesús, «mans i humil de cor» (Mt 11,29), va néixer pobre, va portar una vida senzilla per a ensenyar-nos a comprendre l’essencial i a viure d’això. Des del pessebre emergeix clarament el missatge que no podem deixar-nos enganyar per la riquesa i per tantes propostes efímeres de felicitat. El palau d’Herodes és al fons, tancat, sord a l’anunci d’alegria. En néixer en el pessebre, Déu mateix inicia l’única revolució veritable que dona esperança i dignitat als desheretats, als marginats: la revolució de l’amor, la revolució de la tendresa. Des del pessebre, Jesús proclama, amb humil poder, la crida a compartir amb els últims el camí cap a un món més humà i fratern, on ningú no en sigui exclòs ni marginat.
Amb freqüència als infants —però també als adults!— els encanta afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. I, no obstant això, aquesta imaginació pretén expressar que en aquest nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura. Del pastor al ferrer, del forner als músics, de les dones que porten gerres d’aigua als nens que juguen…, tot això representa la santedat quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia, quan Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina.
- A poc a poc, el pessebre ens porta a la cova, on trobem les figures de Maria i de Josep. Maria és una mare que contempla el seu fill i el mostra a tots els qui venen a visitar-lo. La seva imatge fa pensar en el gran misteri que ha embolcallat a aquesta jove quan Déu ha trucat a la porta del seu cor immaculat. Davant l’anunci de l’àngel, que li demanava que fos la mare de Déu, Maria va respondre amb obediència plena i total. Les seves paraules: «Heus aquí l’esclava del Senyor; faci’s en mi segons la teva paraula» (Lc 1,38), són per a tots nosaltres el testimoniatge de l’abandó en la fe a la voluntat de Déu. Amb aquell “sí”, Maria es convertia en la mare del Fill de Déu sense perdre la seva virginitat, sinó que consagrant-la gràcies a Ell. Veiem en ella la Mare de Déu que no té el seu Fill només per a ella mateixa, sinó que demana a tots que obeeixin la seva paraula i la posin en pràctica (cf. Jn 2,5).
Al costat de Maria, en una actitud de protecció del Nen i de la seva mare, hi ha sant Josep. En general, es representa amb el bastó a la mà i, a vegades, també sostenint un llum. Sant Josep juga un paper molt important en la vida de Jesús i de Maria. Ell és el custodi que mai no es cansa de protegir la seva família. Quan Déu li va advertir de l’amenaça d’Herodes, no va dubtar a posar-se en camí i emigrar a Egipte (cf. Mt 2,13-15). I una vegada passat el perill, va portar la família de tornada a Natzaret, on va ser el primer educador de Jesús nen i adolescent. Josep portava en el seu cor el gran misteri que embolcallava a Jesús i Maria la seva esposa, i com a home just va confiar sempre en la voluntat de Déu i la va posar en pràctica.
- El cor del pessebre comença a bategar quan, per Nadal, col·loquem la imatge del Nen Jesús. Déu es presenta així, en un nen, per a ser rebut als nostres braços. En la feblesa i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma. Sembla impossible, però és així: en Jesús, Déu ha estat un nen i en aquesta condició ha volgut revelar la grandesa del seu amor, que es manifesta en el somriure i en allargar les seves mans cap a tothom.
El naixement d’un nen suscita alegria i sorpresa, perquè ens posa davant el gran misteri de la vida. Veient brillar els ulls dels joves esposos davant el seu fill nounat, entenem els sentiments de Maria i Josep que, mirant el nen Jesús, percebien la presència de Déu en les seves vides.
«La Vida s’ha manifestat» (1Jn 1,2); així l’apòstol Joan resumeix el misteri de l’encarnació. El pessebre ens fa veure, ens fa tocar aquest esdeveniment únic i extraordinari que ha canviat el curs de la història, i a partir del qual també s’ordena la numeració dels anys, abans i després del naixement de Crist.
La manera d’actuar de Déu gairebé atordeix, perquè sembla impossible que Ell renunciï a la seva glòria per a fer-se home com nosaltres. Quina sorpresa veure Déu que assumeix els nostres propis comportaments: dorm, pren la llet de la seva mare, plora i juga com tots els nens. Com sempre, Déu desconcerta, és impredictible, contínuament va més enllà dels nostres esquemes. Així, doncs, el pessebre, mentre ens mostra Déu tal com ha vingut al món, ens convida a pensar en la nostra vida empeltada en la de Déu; ens convida a ser deixebles seus si volem aconseguir el sentit últim de la vida.
- Quan s’acosta la festa de l’Epifania, es col·loquen en el Naixement les tres figures dels Reis Mags. Observant l’estrella, aquells savis i rics senyors d’Orient s’havien posat en camí cap a Betlem per a conèixer Jesús i oferir-li dons: or, encens i mirra. També aquests regals tenen un significat al·legòric: l’or honra la reialesa de Jesús; l’encens, la seva divinitat; la mirra, la seva santa humanitat que coneixerà la mort i la sepultura.
Contemplant aquesta escena en el pessebre, estem cridats a reflexionar sobre la responsabilitat que cada cristià té de ser evangelitzador. Cadascun de nosaltres es fa portador de la Bona Notícia amb aquells que troba, testimoniant amb accions concretes de misericòrdia l’alegria d’haver trobat Jesús i el seu amor.
Els Mags ensenyen que es pot començar des de molt lluny per a arribar a Crist. Són homes rics, savis estrangers, assedegats de l’infinit, que parteixen per a un llarg i perillós viatge que els porta fins a Betlem (cf. Mt 2,1-12). Una gran alegria els envaeix davant el Nen Rei. No es deixen escandalitzar per la pobresa de l’ambient; no dubten a posar-se de genolls i adorar-lo. Davant Ell comprenen que Déu, igual que regula amb sobirana saviesa el curs de les estrelles, guia el curs de la història, derrocant els poderosos i exaltant els humils. I certament, arribats al seu país, hauran comptat aquesta trobada sorprenent amb el Messies, inaugurant el viatge de l’Evangeli entre els no jueus.
- Davant del pessebre, la ment espontàniament va a quan érem infants i esperàvem amb impaciència el temps per a començar a construir-lo. Aquests records ens porten a prendre novament consciència del gran do que se’ns ha donat en transmetre’ns la fe; i al mateix temps ens fan sentir el deure i l’alegria de transmetre als fills i als nets la mateixa experiència. No és important com es prepara el pessebre, pot ser sempre igual o modificar-se cada any; el que compta és que aquest parli a la nostra vida. En qualsevol lloc i de qualsevol manera, el pessebre parla de l’amor de Déu, el Déu que s’ha fet nen per a dir-nos com és a prop de tot ésser humà, sigui quina sigui la seva condició.
Benvolguts germans i germanes: el pessebre forma part del dolç i exigent procés de transmissió de la fe. Començant des de la infància i després en cada etapa de la vida, ens educa a contemplar Jesús, a sentir l’amor de Déu per nosaltres, a sentir i creure que Déu és amb nosaltres i que nosaltres estem amb Ell, tots fills i germans gràcies a aquell Nen Fill de Déu i de la Mare de Déu. I a sentir que en això hi ha la felicitat. Que a l’escola de sant Francesc obrim el cor a aquesta gràcia senzilla, deixem que de la sorpresa neixi una oració humil: el nostre “gràcies” a Déu, que ho ha volgut compartir tot amb nosaltres per a no deixar-nos mai sols.
Donat a Greccio, en el Santuari del Pessebre, 1 de desembre de 2019.
FRANCESC
[1] Tomás de Celano, Vida Primera, 84: Fuentes franciscanas (FF), n. 468.
[2] Cf. ibíd., 85: FF, n. 469.
[3] Ibíd., 86: FF, n. 470.
Full Parroquial
1 de desembre de 2019
Veniu, Senyor Jesús!
Avui comença el temps d’Advent, un temps dedicat a preparar la vinguda del Senyor que celebrarem per Nadal. Un temps litúrgic intens, que ens convida a l’esperança i a viure amb profunditat el misteri de l’encarnació. Com sempre, els textos litúrgics ens ajuden a viure l’espiritualitat pròpia de cada celebració cristiana. Aquí us ofereixo, per exemple, l’oració col·lecta del diumenge I d’Advent: “Concediu, Senyor, als vostres fidels d’acollir amb bones obres la vinguda del vostre Fill Jesucrist, perquè, comptats entre els elegits a la seva dreta, posseeixin en herència el Regne del cel”. Es tracta, doncs, de viure amb esperança la vinguda del Senyor, però d’acollir-lo també amb una vida coherent per rebre’l com cal. Visquem amb intensitat aquest temps d’Advent, i preparem-nos així per al Nadal Avui donarem un especial relleu al leccionari, ja que es comença a utilitzar el que correspon al nou any litúrgic (cicle A).. Recordem que, com un mitjà per viure més intensament l’Advent, cada dia a la missa de les 8:15 h a la Trinitat resem Laudes, i al vespre a la missa de les 20 h resem Vespres.
INFORMACIONS DE LA COMUNITAT
100 anys de la concessió del títol de basílica a l’església de Santa Maria pel papa Benet XV. Va ser el 7 de gener de 1920, i ho celebrarem solemnement, coincidint amb la festa de Sant Raimon de Penyafort, amb una missa a les 20 h presidida pel bisbe Agustí. Recuperarem les insígnies pròpies de la basílica (conopeu i tintinacle), i s’interpretarà l’Ave Verum a càrrec d’un cor creat especialment per a aquesta ocasió. La setmana que ve donarem més informació.
Exposició de pessebres. A la Capella dels Dolors, del 6 de desembre al 6 de gener (i el cap de setmana 11 i 12). Organitzada per l’Associació de Pessebristes de Vilafranca. Oberta cada dia (excepte dilluns) de 18 h a 20 h, i els dissabtes, diumenges i festius també de 12 h a 14 h.
La Inmaculada Virgen de la Puerta. La comunitat peruana celebra la festa de la seva patrona, amb una novena cada dia a les 20 h a l’església de Sant Francesc, i amb la missa solemne el dissabte 7 de desembre a les 12 h. Els felicitem de tot cor, i els encomanem a la Mare de Déu.
MERCADET SOLIDARI. El Grup Tercer Món – Mans Unides de les Parròquies de Vilafranca organitza un “Mercadet Solidari” els dies 6, 7 i 8 de desembre de 2019. Estarà situat a la Sala Mn. Vinyeta, en horari de 11:30 a 14 h i 18:30 a 21 h, i s’hi podran trobar roba i articles nous i de segona mà. Els beneficis es destinaran al projecte de Mans Unides d’aquest any: la promoció social i econòmica de la zona de Wayuu, a Colòmbia. Agraïm a tothom la seva col·laboració.
El Centre d’Acollida Abraham, amb el suport de Càritas diocesana de Sant Feliu i de l’Ajuntament de Vilafranca, ha millorat les seves instal·lacions, ampliant la sala-menjador, condicionant els serveis (3 dutxes i lavabos), destinant una dependència per les rentadores i secadores i una altra per al rebost. A la part exterior de l’edifici, a més de pintar la façana, s’han protegit les finestres amb persianes noves i s’ha incorporat un porxo com a espai de convivència a l’aire lliure i de recer davant les inclemències del temps. Així mateix, s’han condicionat els dormitoris amb nous llits i equipaments.
El dimecres 13 de novembre, coincidint amb el “Dia de les persones sense llar”, es va fer la inauguració, amb l’assistència del bisbe Agustí Cortés i de l’alcalde Pere Regull. Va ser un acte de reconeixement a totes les persones i entitats que han fet possible que els usuaris puguin gaudir, amb dignitat, del servei que reben de Càritas.
Aquest Centre ajuda els homes que han perdut l’habitatge, la família, el treball, i es troben en una situació precària, moltes vegades agreujada per la falta de salut.
El Centre està atès per persones qualificades (treballadors i educadors socials) que fan l’acollida. Disposa de 10 places i està obert tot l’any. L’horari d’acollida és de les 17 h a les 10 h de l’endemà. Els usuaris hi poden pernoctar durant 7 dies i cada dia berenar, dutxar-se, sopar, rentar la roba, esmorzar i rebre un entrepà per dinar. També hi ha servei de dutxes al matí per a persones de Vilafranca i entorn que no en disposen.
Caldria que la comunitat cristiana deixés els prejudicis i les pors per apropar-se a la realitat de les persones sense llar, considerant la seva situació com una vulneració dels seus drets, per la qual cosa seria bo que tots nosaltres hi aportéssim el nostre granet de sorra, amb petits gestos, compromisos o accions, participant-hi com a voluntaris. ¿Què implica ser voluntari? Destinar un temps recolzant aquestes persones, intentant crear vincles de confiança i d’amistat. US HI ESPEREM, SEREU BENVINGUTS!!!
CALENDARI I AGENDA
Diumenge 1 de desembre. Diumenge I d’Advent. (Comença un nou any litúrgic, cicle A).
Dilluns 2. A les 21 h, reunió de l’equip organitzador dels Grups de Diàleg per preparar el programa de conferències.
Dimarts 3. Sant Francesc Xavier. A les 18:45 h, reunió de l’equip de la Pastoral de la Salut.
Dimecres 4. A les 19 h, reunió del grup Tercer Món – Mans Unides.
Dijous 5. Després de la missa de les 20 h, pregària amb exposició del Santíssim.
Divendres 6. Festa civil. No hi ha missa a Sant Francesc. Mercadet solidari de Mans Unides (vegeu notícia).
Dissabte 7. A les 12 h, missa en honor a la Virgen de la Puerta (patrona de Perú) a l’església de Sant Francesc.
Diumenge 8. La Immaculada Concepció de Maria. Diumenge II d’Advent.
Full Parroquial
24 de novembre de 2019
Objectiu diocesà: Créixer
El bisbat de Sant Feliu de Llobregat ens proposa per aquest curs 2019-2020 l’objectiu diocesà “Créixer”. Amb un afegit: “…fins a la talla pròpia de la plenitud del Crist” (Ef 4,13). Créixer en número de fidels, amb un treball evangelitzador i missioner. Però sobretot créixer com a cristians, créixer “en qualitat”: en autenticitat, coneixement, experiència, vida, profunditat. Cal l’enfortiment i el creixement dels laics i laiques, dels fidels batejats, membres del Poble de Déu, que tenen una missió específica en el món. Diu el bisbe Agustí en la seva presentació de l’objectiu diocesà: “Somniem amb esdevenir Poble de Déu viu i fecund, on els laics palesin la joia de creure i siguin capaços de fer present en el món la llum de l’evangeli”. Es tracta, doncs, de potenciar el laïcat, especialment en la seva formació, vivència i missió. Se’ns demana que fem aquest subratllat en tot el treball pastoral que ja fem i, si es pot, amb noves iniciatives. N’anirem parlant en el consell pastoral i en l’àmbit arxiprestal.
En aquesta línia, publiquem avui un fulletó amb totes les propostes de formació i espiritualitat que ofereix als fidels l’Arxiprestat de Vilafranca. Prenem-lo i aprofitem-lo!
L’ESGLÉSIA GRECOCATÒLICA UCRAÏNESA
És una de les Esglésies orientals de ritu bizantí però en comunió amb el papa de Roma, i per tant catòlica. Recordem que la divisió entre Orient i Occident es va produir l’any 1054 per motius teològics (els orientals no acceptaren les resolucions del Concili de Calcedònia de l’any 451). És l’anomenat Cisma d’Orient, quan el papa de Roma Lleó IX i el patriarca de Constantinoble Miquel I es van excomunicar mútuament. Des d’aleshores quedà separat el cristianisme catòlic romà occidental i el cristianisme ortodox oriental. De tota manera, moltes Esglésies orientals, tot i mantenir els ritus, formes i tradicions orientals, es van mantenir units a Roma, amb la qual cosa en molts països de l’est hi conviuen dues Esglésies paral·leles, segons estiguin unides a Roma o no.
Aquest és el cas de l’Església a Ucraïna. L’Església grecocatòlica ucraïnesa començà a partir del Sínode de Brest (1596), que proclamà la unió amb Roma de la província eclesiàstica de Kíev, encapçalada pel seu metropolita, tot desvinculant-se del patriarcat de Constantinoble. Culminava així un procés previ amb el treball dels jesuïtes que volien la unió de catòlics i ortodoxos, i accelerat pel domini absorbent del nou patriarcat de Moscou, que amenaçava anul·lar la identitat de l’Església d’Ucraïna.
Però aquesta unió no fou acceptada fàcilment, i molt aviat (1620) es creà una jerarquia ortodoxa amb un metropolita propi també a Kíev. Després, amb el domini d’Ucraïna per part de Rússia i després de la Unió Soviètica, es derogà la unió amb Roma i s’integrà tota l’Església d’Ucraïna dintre de l’Església ortodoxa russa. Els grecocatòlics passaren a la clandestinitat o hagueren d’emigrar a Estats Units i Canadà.
Amb la caiguda del comunisme, l’Església grecocatòlica ucraïnesa pogué ressorgir i es restablí l’arquebisbe major de Kíev. Tenen molta presència amb comunitats en diversos llocs d’Europa i Amèrica. Celebren segons la litúrgia bizantina en llengua ucraïnesa.
El responsable de la comunitat a casa nostra és el pare Sergiy Znak, prevere incardinat a l’arquebisbat de Barcelona i rector de la parròquia personal de Santa Mònica, a la Rambla. Les misses se celebren els diumenge cada dues setmanes a les 14 h a la capella de la Mare de Déu de Fàtima de Vilafranca.
CALENDARI I AGENDA
Diumenge 24. Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món (últim diumenge de l’any litúrgic). A les 12 h, dintre de la missa de la basílica de Santa Maria, ballada d’una sardana a càrrec dels balladors joves, amb acompanyament de la Colla Reus Jove, amb motiu de la Diada del Soci de Vilafranca Sardanista.
Dimarts 26. A les 21 h, comissió d’economia.
Dimecres 27. A les 21 h, consell pastoral arxiprestal.
Dijous 28. A les 21 h, reunió de pares/mares dels nois/noies del 1r curs de catequesi de Confirmació.
Divendres 29. Sant Sadurní. Dia especialment dedicat a la pregària per les vocacions al nostre bisbat.
Dissabte 30. Sant Andreu apòstol. A les 11:30 h, missa al centre sociosanitari Ricard Fortuny. A les 19:15 h a la sala Mn. Vinyeta, contes de Santa Maria (per a infants petits). A les 20 h a Santa Maria, missa amb els grups de joves.
Diumenge 1 de desembre. Diumenge I d’Advent.
